Després d' un llarg temps exercint funcions d'atenció directa a persones usuàries, són molts els perfils professionals que acumulen prou experiència com per poder aventurar-se a proposar solucions, encara que siguin parcials, a les problemàtiques socials amb les quals s'enfronten diàriament. Si estàs llegint això, possiblement et trobis en aquest punt com a treballador/a social, educador/a social, psicòleg/a, pedagog/a o qualsevol altre rol professional que exerceixis des de l'àmbit social.

No es poden detallar en uns pocs paràgrafs tots els passos, recomanacions i advertències que podries considerar en aquest procés que ara comences; però sí que podem destacar aspectes essencials en aquesta primera etapa en que construeixes els fonaments del teu projecte.

No tinguis pressa ni permetis que t'imposin un calendari poc realista per al disseny del projecte.

Imaginat construint una bonica casa, però sense dedicar-li el temps necessari als fonaments: tot l'esforç que invertiries en la construcció perquè s'acabés ensorrant als pocs mesos. I el que és pitjor; amb persones dins. En altres ocasions, els constructors no són conscients dels riscos i és en una inspecció per part de tercers quan s'obliga a desallotjar l'edifici per garantir la seguretat de totes les persones. Estic segur que no vols trobar-te en aquesta situació; pel dany que es pot ocasionar a altres persones, per la pèrdua en la inversió en recursos (econòmics i humans) i pel descrèdit professional que et podria suposar.

El que mal comença, mal acaba.

Queda clar que iniciar el disseny d' un projecte no és tasca que pugui desenvolupar-se sense la suficient cura. Així que anem a deixar clars alguns requisits previs, per començar bé.

Hem de partir d'un posicionament realista i humil; tenim un coneixement parcel·lat sobre qualsevol problemàtica social. I això no és suficient. No importa que portis deu, vint o trenta anys treballant en el servei: el coneixement adquirit des de la intervenció no ha estat a partir d'una metodologia rigorosa per arribar a explicacions exemptes d'errors.

El que per a tu és un 6, per a una altra persona pot ser un 9. Però potser hauríem de preguntar a qui va dibuixar el número. Tota realitat és realitat interpretada, però intentarem fer una interpretació el més rigorosa possible, des del punt de vista científic, i el més inclusiva possible, recollint com a mínim la veu de les persones afectades. Es tracta de diagnosticar la realitat social. Segur que no t'agradaria que t'operessin a l'hospital sense tenir prèviament un diagnòstic: el mateix rigor mereixem qualsevol ciutadà per part de les polítiques, els serveis i els projectes socials.

Un error clàssic és iniciar un projecte sense calendarització inicial ni previsió de recursos. En aquest escenari, passat un temps deixaràs tota la feina feta en l'oblit perquè no vas mesurar correctament els esforços que serien necessaris. Temps perdut, i en ocasions també diners. I sense tractar aquí com aquests fracassos poden afectar la nostra autoestima i impedir futures accions innovadores o promotores de canvi social.

Pren el temps necessari per identificar totes les fases i les tasques. Aquesta planificació ha de ser realista i tenir en compte possibles contratemps. Aquesta planificació t'ajuda a mesurar esforços, per no quedar-te a meitat de cursa sense arribar a la meta. Et servirà, d'altra banda, com un semàfor que indica en tot moment si estàs en el punt adequat del teu treball de disseny del projecte o has de fer algun esforç extra.

La planificació es pot modificar durant el procés, però no sol ser un bon indicador si augmentar els temps en alguna fase implica reduir aquell que estimes necessari per realitzar-ne una altra. A més, si adquireixes un compromís amb una altra persona o amb la institució per al lliurament del projecte; un retard no oferirà una bona imatge de tu.

Amb massa freqüència s'elabora una planificació i diagnòstic previ a tall de ritual; indistintament d'on portin s'acaba proposant el projecte d'intervenció que ja s'havia imaginat d'inici. O fins i tot es dissenya i es manipulen els resultats del diagnòstic per acabar justificant aquesta idea inicial de projecte.

No ho facis. No és ètic, no és respectuós amb les persones afectades per la problemàtica social, pot suposar un malbaratament de recursos públics que no es destinen a accions més ben fonamentades, més eficients i més efectives, i només servirà per al teu ego. No estaràs donant resposta a una necessitat de la ciutadania; estaràs donant resposta a una necessitat professional de tenir reconeixement i lloc de treball. Una correcta avaluació del projecte demostrarà que s' ha comès aquest error garrafal en el disseny.

Quan realitzis el diagnòstic ja es veurà cap a on porten les conclusions. Aquestes t'indicaran quina intervenció és la més adequada. Fins i tot poden indicar que no cal una intervenció, o que la resposta ja existeix i simplement s'ha de millorar.

Ara en aquest punt, el següent serà conèixer com realitzar un diagnòstic social i la planificació.