"Més fusta!", crida Groucho Marx per tal d'alimentar la locomotora en la qual es desplaçaven. Però la fusta que quedava disponible era la dels mateixos vagons; així que els seus ajudants Harpo i Chico van començar a destrossar el tren per proveir-lo de combustible.

Aquesta escena, de la pel·lícula clàssica Els Germans Marx a l'Oest (vegeu a Youtube), representa un dels mals endèmics en moltes organitzacions i, amb especial protagonisme, a l'administració pública.

"Anem desbordats, no donem per a més, gairebé no podem atendre la clientela, el burnout augmenta i si no arriba algú amb un maletí carregat d'inversions això serà insostenible..." Però aquest salvador messiànic no arribarà i, encara que arribés, mai podrà satisfer en la seva totalitat necessitats vinculades a un mercat més demandant o a unes problemàtiques socials.

Aquest discurs compta amb els elements necessaris per estendre's ràpidament i generar certa cohesió de grup davant d'un mal o enemic extern: "el que succeeix depèn en la seva major part d'elements i persones alienes, no podem controlar el rumb d'allò que ens envolta, i la culpa de tot és dels qui estan en contra de que comptem amb recursos necessaris per poder gestionar aquesta situació". Aquesta és la recepta de l'immobilisme i de la conformitat. I encara que seria una neciesa no atorgar el pes que realment juguen variables externes, queda només per a valents lluitar contra aquest discurs i prendre les regnes d'allò que podem canviar des de les nostres parcel·les de poder. Però no estàs sol!

Tenim professionals amb les habilitats, capacitats i competències que es requereixen per canviar el nostre entorn més proper. El que necessitem és donar-li la volta al paradigma. Deixem de focalitzar-nos en la meta; ja tots sabem quina és i ens serveix de far per orientar-nos. És el moment de concentrar-se en cadascun dels passos que donem cap a ella, i aquests passos sí que depenen de tu.

No ens limitem a demanar més fusta; millorem l'eficiència de la locomotora.