L'ocell Dodo és un ocell no volador, extint, que protagonitza una esbojarrada cursa a la pel·lícula clàssica d'animació "Alicia en el País de la Maravillas". Potser recordes l'escena; pots visualitzar-la des d'aquest enllaç a Youtube.

En aquesta cursa qualsevol pot ser vencedor. Ja no es tracta de la poca importància d'arribar en primer o últim lloc, sinó del fet de ni tan sols saber si s'ha arribat a la meta.

Encara que sembli sorprenent, la majoria dels plans i els programes d'intervenció d'ens locals, serveis i institucions s'han construït en base a uns objectius amb els quals mai sabrem si hem aconseguit els canvis necessaris que justificarien la inversió econòmica i de recursos humans. En aquest escenari, resulta impossible fer valer la nostra feina diària, perquè no podem mostrar els impactes de la nostra tasca en la vida de les persones; aspecte que en disciplines tècniques tenen més que superat i els permet aconseguir major reconeixement i finançament per als seus projectes.

Els corredors més reconeguts d'aquesta esbojarrada cursa cap a enlloc són "Acompanyar", "Establir", "Crear", "Empoderar", "Oferir" o "Atendre", entre molts altres. Els trobem encapçalant aquests pseudo-objectius que no són més que simples tasques, o bé objectius de procés en el millor dels casos.

En canvi, si el que volem és arribar una meta o escenari de canvi social, hem de comptar amb corredors que sàpiguen a on volen arribar. Aquests objectius no apuntaran a les tasques o al propi servei, sinó que descriuran situacions desitjables. Aquí un exemple:

El primer objectiu de la cursa esbojarrada  no apunta a un canvi en les persones a les quals ens devem. En tot cas, sembla tractar-se d'un objectiu del qual ens beneficiem nosaltres com a professionals; assegurant-nos que tenim tasques a realitzar i així no quedar-nos sense feina. En canvi, l'objectiu alternatiu proposat està descrivint la meta o impacte al qual volem arribar.

Aquest objectiu que aquí s'exemplifica seria només la primera pedra d'aquest hipotètic programa d'intervenció, però com varia absolutament tot el desenvolupament del programa depenent d'on estem apuntant. Amb la re-definició de l'objectiu proposat, podrem ara identificar aquelles metodologies i accions necessàries per a la incorporació d'aquestes persones; en canvi, abans el desenvolupament del programa es limitava a crear l'estructura per poder fer aquest acompanyament.

Vegem ara un petit truc per avaluar la idoneïtat dels objectius proposats. Durant els anys 80 i principis dels 90 es va popularitzar un anunci de producte netejador de la llar, en el qual un majordom fregava un cotó sobre els mobles per poder observar si quedava net o bé impregnat de brutícia: "el cotó no enganya", afirmava el majordom. La nostra prova del cotó amb els objectius de la intervenció social serà interrogar-los "per a què"; i probablement la resposta obtinguda serà l'objectiu real que volem aconseguir. Fes la prova amb l'objectiu de la carrera esbojarrada proposat en l'exemple anterior, o bé amb altres clàssics d'aquestes curses com "crear un servei d'atenció al col·lectiu" o "oferir un espai".

I per finalitzar, ens reservem un espai per al plaer. Imaginat davant de la persona a la qual has de convèncer de la necessària inversió en els teus programes, i la diferent escena quan planteges que "pots crear un servei d'acompanyament", sense gaire més concreció, o bé que "pots augmentar la inserció sociolaboral en un 25%". O quan arriba el moment de retre comptes en les memòries anuals i destacar com els teus programes canvien, amb indicadors detallats, la vida de les persones.